Història de la Casa de la Vall - El Coprincipat d'Andorra ara fa molt de temps.

No tenim notícies gaire clares sobre la família Busquets. Una branca de la família, instal.lada a Andorra la Vella va construir una casa al solà, damunt l'esperó de granet conegut avui com a roc de la vall. L'edifici era una típica casa senyorial de la baixa edat mitjana, amb elements més evolucionats propis d'èpoques posteriors. Molts detalls de la seva construccio revelen la classe social elevada dels seus antics propietaris. (Foto any 1927 C.Fargas).

La inseguretat que patien les valls   a   l'època   de  la    construcció   de la  casa  Busquets  va determinar la necessitat de  protegir-la   amb   elements  arquitectònics    que afavorissin la defensa   de  la casa. A  la cantonada est hi van  aixecar una    tronera de    vigilància   amb espitlleres, des de la qual  es podia controlar la zona més exposada de la casa. Als murs de la segona planta s'hi obrien també una sèrie d'espitlleres. L'element més obertament defensiu és la torre que hi ha adossada a la part posterior, la qual domina l'accés a Andorra la Vella de del camí ral.

La compra de Casa de la Vall pel Consell General

Les primeres reunions del Consell de la Terra (1419), no tenien lloc fix de celebració : podien celebrarse al cementiri, al porxo o a la plaça d'Andorra la Vella. L'arxiu on es conservava la primera documentació generada pel Consell era una arca de fusta, dipositada en un principi a l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella.

En un moment indeterminat es va adquirir un edifici perquè servís de seu permanent del Consell i també del Tribunal de Corts. No es coneix amb presició absoluta on era la primera Casa de la Vall. Segons sembla es trobava a prop de casa Guillemó (Actual plaça Princep Benlloch). Desde la data del testament de mossèn Busquets, fins a la compra de la Casa de la Vall pel Consell de la Terra va passar gairebé un segle, durant el qual no hi ha notícies sobre l'ús que se'n va fer. EL 19 DE DESEMBRE DE 1702, segons acord pres pel Consell de Sant Tomàs, el Consell de la Terra va adquirir tota la propietat a Antoni Busquests als seus hereus i marmessors. Era Síndic Joan Antoni Torres, d'Encamp. Segurament la venda es va fer per tal de poder finançar la causa pia que mossèn Busquets va crear en el seu testament.El preu de la transacció fou de 1650 lliures. Una part del pagament es va fer a través de l'establiement d'un censal. El trasllat a la nova seu no es va ferefectiu fins al cap d'un any.

A tall d'epíleg

Més enllà del seu significat simbòlic I representatiu, la Casa de las Vall ha estat, al llarg de gairebé tres segles d'ocupació pública, el testimoni dels canvis I les transformacions de la història política i social d'Andorra. Els rastres de les mil i una modificacions que ha sofert tot el conjunt de Casa de la Vall són documents escrits als murs, sobre els envans i en el mobiliari. El seu coneixement ens il.lustra sobre la història petita però molt apassionant d'una casa que ha esdevingut símbol.

Pels murs de la casa hi van ressonar els ecos de les sessions del Consell de la Terra, els discursos solemnes dels síndics, les deliberacions interminables i cerimonioses. S'hi van sentir també els neguits provocats pels revolucionaris francesos, quan van refusar el pagament de la quèstia i van rescindir unilateralmentels antics vincles que unien el regne amb les valls. L'apassionat segle XIX es va encetar amb el decret de Napoleó del 1806, pel qual es reprenia l'equilibri anterior. La substitució dels delmes, una desició presa el 1842, va suposar el primer pas cap a la modernització del país. La seu del Consell fou marc de les dures pugnes entre conservadors i reformistes, que van cristali.litzar en la Nova Reforma del 1866, gràcies a la qual s'establia el sufragi  de tots els caps de casa. D'aquesta manera s'eliminava la representativitat restringida a les cases més poderoses, característica del vell Consell de la Terra. La revolució del 1881 va suposar un pas endavat en el procés de reforma. Al segle XX, la Casa de la Vall continua sent el marc privilegiat des del qual s'ha pogut seguir el procés de l'entrada d'Andorra en la modernitat : el conflicte del 1933, que va desenbocar en la consessió del sufragi universal masculí, la transformació econòmica del país, la millora del nivell de vida, etc...

El 1967 , per primer cop en la seva història, va entrar a la Casa de la Vall un copríncep francés, el president de la República Charles de Gaulle. Va pressidir una solemne sessió del Consell, amb el síndic general

En un país que s'ha transformat tant radicalment, la Casa de la Vall, sòlidament ancorada al roc de la Vall, constitueix un record viu i present dels orígens. Gairebé quatre segles més tard l'entrada de les institucions a la casa que fou dels Busquest, la Casa de la Vall continua sent el centre de la vida política del país, el referent inmediat de la identitat col.lectiva d'Andorra. Dotze generacions d'AndorranesiAndorrans n'han estat els protagonistes.

Texte extret del llibre CASA DE LA VALL de casa pairal a seu del Consell General. Marta Planas de la Maza, Pere Cavero Muñoz, Domènec Bascompte Grau, Susana Vela Palomares, Pilar Burgués Monserrat.