Més enllà del seu significat simbòlic I representatiu, la Casa de las Vall ha estat, al llarg de gairebé tres segles d'ocupació pública, el testimoni dels canvis I les transformacions de la història política i social d'Andorra. Els rastres de les mil i una modificacions que ha sofert tot el conjunt de Casa de la Vall són documents escrits als murs, sobre els envans i en el mobiliari. El seu coneixement ens il.lustra sobre la història petita però molt apassionant d'una casa que ha esdevingut símbol.
Pels murs de la casa hi van ressonar els ecos de les sessions del Consell de la Terra, els discursos solemnes dels síndics, les deliberacions interminables i cerimonioses. S'hi van sentir també els neguits provocats pels revolucionaris francesos, quan van refusar el pagament de la quèstia i van rescindir unilateralmentels antics vincles que unien el regne amb les valls. L'apassionat segle XIX es va encetar amb el decret de Napoleó del 1806, pel qual es reprenia l'equilibri anterior. La substitució dels delmes, una desició presa el 1842, va suposar el primer pas cap a la modernització del país. La seu del Consell fou marc de les dures pugnes entre conservadors i reformistes, que van cristali.litzar en la Nova Reforma del 1866, gràcies a la qual s'establia el sufragi de tots els caps de casa. D'aquesta manera s'eliminava la representativitat restringida a les cases més poderoses, característica del vell Consell de la Terra. La revolució del 1881 va suposar un pas endavat en el procés de reforma.
Al segle XX, la Casa de la Vall continua sent el marc privilegiat des del qual s'ha pogut seguir el procés de l'entrada d'Andorra en la modernitat : el conflicte del 1933, que va desenbocar en la consessió del sufragi universal masculí, la transformació econòmica del país, la millora del nivell de vida, etc...
El 1967 , per primer cop en la seva història, va entrar a la Casa de la Vall un copríncep francés, el president de la República Charles de Gaulle. Va pressidir una solemne sessió del Consell, amb el síndic general.
En un país que s'ha transformat tant radicalment, la Casa de la Vall, sòlidament ancorada al roc de la Vall, constitueix un record viu i present dels orígens. Gairebé quatre segles més tard l'entrada de les institucions a la casa que fou dels Busquest, la Casa de la Vall continua sent el centre de la vida política del país, el referent inmediat de la identitat col.lectiva d'Andorra. Dotze generacions d'AndorranesiAndorrans n'han estat els protagonistes.
Texte extret del llibre CASA DE LA VALL de casa pairal a seu del Consell General. Marta Planas de la Maza, Pere Cavero Muñoz, Domènec Bascompte Grau, Susana Vela Palomares, Pilar Burgués Monserrat.
Aquesta pàgina a estat possible mercès a la col.laboració de :
