Any 1882 (C.E.C)                                  Estat Actual (J.Pantebre)

No tenim notícies gaire clares sobre la família Busquets. Una branca de la família, instal.lada a Andorra la Vella va construir una casa al solà, damunt l'esperó de granet conegut avui com a roc de la vall.

L'edifici era una típica casa senyorial de la baixa edat mitjana, amb elements més evolucionats propis d'èpoques posteriors. Molts detalls de la seva construccio revelen la classe social elevada dels seus antics propietaris. (Foto any 1927 C.Fargas).

L'escut de la familia -un arbre- es troba a la clau de l'arc de l'entrada principal Hi ha gravada la data 1580, que probablement ens indica l'any de la seva construcció.

La inseguretat que patien les valls   a   l'època   de  la    construcció   de la  casa  Busquets  va determinar la necessitat de  protegir-la   amb   elements  arquitectònics    que afavorissin la defensa   de  la casa. A  la cantonada est hi van  aixecar una    tronera de    vigilància   amb espitlleres, des de la qual  es podia controlar la zona més exposada de la casa. Als murs de la segona planta s'hi obrien també una sèrie d'espitlleres.

L'element més obertament defensiu és la torre que hi ha adossada a la part posterior, la qual domina l'accés a Andorra la Vella de del camí ral. .

Les primeres reunions del Consell de la Terra (1419), no tenien lloc fix de celebració : Podien celebrar-se al cementiri, al porxo o a la plaça d'Andorra la Vella. L'arxiu on es conservava la primera documentació generada pel Consell era una arca de fusta,

dipositada en un principi a l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella.

En un moment indeterminat es va adquirir un edifici perquè servís de seu permanent del Consell i també del Tribunal de Corts. No es coneix amb presició absoluta on era la primera Casa de la Vall. Segons sembla es trobava a prop de casa Guillemó (Actual plaça Princep Benlloch). Desde la data del testament de mossèn Busquets, fins a la compra de la Casa de la Vall pel Consell de la Terra va passar gairebé un segle, durant el qual no hi ha notícies sobre l'ús que se'n va fer. EL 19 DE DESEMBRE DE 1702, segons acord pres pel Consell de Sant Tomàs, el Consell de la Terra va adquirir tota la propietat a Antoni Busquests als seus hereus i marmessors. Era Síndic Joan Antoni Torres, d'Encamp. Segurament la venda es va fer per tal de poder finançar la causa pia que mossèn Busquets va crear en el seu testament.

El preu de la transacció fou de 1650 lliures. Una part del pagament es va fer a través de l'establiement d'un censal. El trasllat a la nova seu no es va ferefectiu fins al cap d'un any.

Primera foto que es conserva de la sala de Consell.

Bonaventura Riberaygua a la sala del Consell General, gener del 1937, De les parets hi pengen els tricornis i els gambetos dels consellers generals, Al fons i d'esquena a la finestra, la taula del síndic, el subsíndic i el secretari, amb un escut andorrà gravat. En un dels angles hi ha la campana que servia per cridar els consellers a oració. (Claverol)

Textes extrets del llibre CASA DE LA VALL de casa pairal a seu del Consell General. Marta Planas de la Maza, Pere Cavero Muñoz, Domènec Bascompte Grau, Susana Vela Palomares, Pilar Burgués Monserrat.

Una de les primeres escoles a Casa de la Vall.

Bonifació Ulrich, comissionat especial del Govern Espanyol per a Andorra entre 1841 i el 1848, i traductor clandestí del Manual Digest, va planejar l'annexió per la força de les valls. En la memòria que va escriure per justificar la invasió, era conscient del paper que tindria la Casa de la Vall per la defensa dels Andorrans : " Los defensores podrían resistir en la Casa Consistorial de los valles, situada al extremo de la población por la parte del Sur, y la aislada, grande y sólida Casa llamada de Guillemo, situada en la plaza mayor; pero unos cuantos disparos de nuestra artilléria contra estos dos edificios y de algunas granadas sobre las demás casas y bordas impondrían extraordinariamente, puesto que los Andorranos no están acostumbrados a semejante ruido y silbido de balas".

Per commemorar la compra de la seu i per indicar el caràcter públic de l'edifici, es va instal.lar un escut d'Andorra a la façana principal,a la dreta de la porta d'accés tapiant una finestra antiga.

Aquest escut, posterior al segle XIV, fou traslladat probablement des de l'antiga seu de l'escrivania pública I dipòsit del Tribunal de Corts on també es devia haver instal.lat més tard el Consell de la Terra.

Aquest escut es menciona el 1748 en el Manual Digest, compendi del govern i història d'Andorra, escrit pel doctor en dret Antoni Fiter i Rossell per encàrrec del Consell General. El mateix 1748, l'escut tallat en pedra de Montjuïc, va ser col·locat sobre l'entrada principal de la Casa de la Vall.

L'actual despatx del Síndic (despatx que dóna a sobre de la porta principal : és on hi ha el suport de la bandera), era originàriament un gran dormitori, situat al nord-est de la casa. Els murs d'aquesta cambra estaven decorats amb escenes de la Passió, pintats cap a la fí del segle XVI. Tradicionalment se n'ha dit l'habitació del bisbe, fet que potser reflecteix el costum que tenia el bisbe d'allotjar-se en cases particulars cada vegada que feia la visista pastoral a Andorra.: aixó mateix explicaria la ubicació de les pintures, realitzades quan la casa encara pertanyia a la família Busquets.

 Més tard, quan la casa ja va passar a propietat del Consell, la cambra fou utilitzada com a sala de reunions del Comú d'Andorra.

El 1917 aquesta mateixa cambra va ser dividida en dues parts, l'una dedicada a biblioteca i l'altra a escola francesa.

Durant uns anys una bona colla de vailets anava a estudi entre corprenedores pintures murals, jugava a batre (un joc molt assemblat al beisbol), pels  patis de Casa de la Vall i s'esgarrifava obrint la caixa on es guardava el garrot per les execucions. Deien que només s'havia utilitzat una vegada, a mitjan segle XIX, sobre el coll d'una persona que havia assassinat la seva sogra.

La bandera andorrana actual data del 1866 i consta de tres colors: vermell, groc i blau, amb l'escut al centre.

El suport de la bandera és una obra de forja del temps de la Nova reforma, del 1867.

Aquesta pàgina a estat possible mercés a la col.laboració de :

 Les vostres sugerències i col.laboracions són importants per nosaltres