Fins l'any 1866 el nostre País no contava amb una bandera oficial, però generalment s'utilitzava una ensenya, basada en els colors medievals catalans i a la casa de Foix, generalment franges verticals (si bé de vegades també s'utilitzava en format horitzontal). En diverses fonts es menciona com a bandera del país però no consta cap oficialització de la mateixa. En algunes fonts consultades també consta que fou atorgada per Napoleó l'any 1806, quant va dotar Andorra d'una constitució.
No obstant Gastojn Henry Aufrere menciona també que és possible que aquesta ensenya tingués un ús molt més anterior i que fou també Napoleó que, afegint una banda blava representant a França i la seva sobirania, contribuí a la creació de l'actual bandera.
A partir del 1866 s'establirà com oficial una bandera que barreja els colors de la bandera francesa i catalana. Segons Aufrere, va ésser Napoleo III qui va dotar oficialment el CoPrincipat d'una bandera.
La versió vertical es presentava ocasionalment amb l'escut que presentava variacions segons si era fabricada a Catalunya o a França. En documentació de l'època observen petites variacions.
En aquest preíode s'utilitza indistintament i segons l'ocasió la bandera amb l'escut central amb colors veticals i la bandera sense escut amb colors horitzontals.
Segons documentació la bandera nacional horitzontal sense escut fou utilitzada des de 1931 al 1939, agafant com a model la de la república Espanyola. No obstant era comú a Andorra que les banderes onegessin indistintament en vertical o horitzontal quan es tractava d'un ús particular.
També era corrent que en celebracions oficials amb França s'utilitzés la bandera horitzontal sense l'escut (se suposa que per més similitud envers la bandera francesa)
6 de juliol de 1934 : El Barò Boris de Skossyreff, fugit de Rusia l'any 1917 i després d'haver viatjat per varis Països, arriba a Andorra on té pensat proclamar-se Rey (Ja havia estat amb anterioritat al nostre País), Obté el suport del membre del Consell General Sr. Pere Torres Riba, el qual també obté l'aprovació de la resta de la cambra (excepte un). Boris va prometre llibertats i modernització del país (aleshores enraderit i aïllat) i diners a cabassos gràcies a l'establiment d'un paradís fiscal i a les inversions estrangeres.
8 de juliol de 1934 : El Consell General vota a favor de la monarquia proposada per Boris, el qual es va coronar a ell mateix coma Rei i Lloctinent del rey de França (El duc de Guisa), qui al mateix temps estava reclamant davant dels tribunals la jurisdicció a Andorra que corresponia a la corona Francesa, peró que una llei decretada per Napoleó havia assignat a l'Estat Francès l'any 1806.
8 de juliol de 1934 : El Conseller opositor, Cinto (L'únic dels 24 consellers), es trasllada al palau del Bisbe de la Seu (Coprincep d'Andorra), per comunicar la situació. França per la seva banda, renuncia a qualsevol intervenció deixant com a valida la decisió del Consell General.
9 de juliol de 1934 : Es constitueix el Govern Provisional. El Consell General es converteix en parlament i s'anuncia la redacció d'una constitució. També es decreta l'absoluta llibertat política, religiosa i d'impremta.
10 de juliol de 1934 : El Parlament repeteix la votació a favor de la monarquia amb idèntic resultat (23 a 1), l'adhesió popular a la monarquia era absoluta.
14 de juliol de 1934 : Un grup de guardies civils espanyols enviats pel Bisbe de la Seu dete Boris que es traslladat a Barcelona, després a Madrid i finalment expulsat d'Espanya via Portugal.
La bandera horitzontal i la majoria de vegades sense escut va continuar sent utilitzada en situacions puntuals, però a partir d'aquest període es va començar a estandarditzar la utilització de la bandera vertical amb l'escut mes treballat (El detall de l'escut la diferenciava de la del Tchad i de la de Romania que tenien els mateixos colors, amés Rumania també utilitzava la seva bandera de manera indiscriminada amb i sense el seu escut).
Amb la conversió d'Andorra en un estat de dret (aprovació de la constitució al 1993) i amb l'ingrés a l'Organització de les Nacions Unides (1994), la bandera oficial va quedar fixada (1996) amb franges verticals i amb l'escut del país al centre. De totes maneres la bandera vertical sense escut pot ésser utilitzada per la ciutadania dins del nostre País.
A la part superior esquerra hi figura, sobre fons vermell, una mitra daurada i
un bàcul d'or; a la part inferior esquerra hi apareixen, sobre fons daurat, les
quatre barres dels casals catalans; a la part inferior dreta hi ha, sobre fons
daurat, les tres barres del Comtat de Foix, i a la part inferior dreta hi ha
representades, sobre fons daurat, les vaques del Vescomtat de Bearn, amb el
collar de color blau cel, l'esquella i les banyes.
A la base de l'escut hi
apareix una inscripció amb la divisa d'Andorra: Virtus Unita Fortior
L'escut andorrà resumeix bastant bé la situació geopolítica del país i la seva història. Dividit en quatre quarters, fa menció de la divisa nacional "Virtus Unita Fortior". Situats al quadrant superior destre, la mitra i el bàcul recorden la funció del copríncep episcopal, el bisbe d'Urgell; en canvi simètricament, al quadrant superior sinistre, es troba el blasó del comte de Foix, primer copríncep francès. Encara avui dia, aquest últim blasó figura a l'encapçalament de les cartes o de les decisions signades pel president de la República Francesa, copríncep d'Andorra. A la part inferior de l'escut es troben, a l'esquerra, els colors de Catalunya i a la dreta les dues vaques, símbol de Bearn, que recorden així la proximitat dels dos veïns.
Per commemorar la compra de la seu del Consell General i per indicar el caràcter públic de l'edifici, es va instal.lar un escut d'Andorra a la façana principal,a la dreta de la porta d'accés tapiant una finestra antiga.
Aquest escut, posterior al segle XIV, fou traslladat probablement des de l'antiga seu de l'escrivania pública I dipòsit del Tribunal de Corts on també es devia haver instal.lat més tard el Consell de la Terra.
Aquest escut es menciona el 1748 en el Manual Digest, compendi del govern i història d'Andorra, escrit pel doctor en dret Antoni Fiter i Rossell per encàrrec del Consell General. El mateix 1748, l'escut tallat en pedra de Montjuïc, va ser col·locat sobre l'entrada principal de la Casa de la Vall.
Més
fotos
Boris de Skossyreff
Aquesta pàgina a estat possible mercés a la col.laboració de :
Les vostres sugerències i col.laboracions són importants per nosaltres