Larmari de les set claus és potser el moble més emblemàtic pel nostre país. Gràcies una idea magnifica i a un treball molt acurat de serralleria, és imposible obrir-lo sense que els set cònsols de les nostres parròquies no introduieixin les seves respectives set claus. Possiblement ja hi era en temps de mossèn Busquets (antic propietari de la Casa de la Vall), perquè l'armari ocupaven un primer moment un espai obert en un dels murs mestres de la casa. A partir de 1702, quan es va convertir en l'arxiu del Consell, s'hi van gravar els noms de les sis Parròquies i es van instal.lar els sis panys originals. Cap a mitjans del segle XVIII -segons les informacions que ens dóna el Manual Digest -(enllaç i pagina) es van construir a l'interior uns calaixos per a la classificació de la documentació, amb etiquetes de paper. En aquest mateix moment es devia enganxar un paper a la part superior de l'armari, amb la llegenda Archivament dels Documents de les Valls d'Andorra des de lo any MDLXXX, i es recollia d'aquesta manera la data de construcció de la casa. L'any 1978, amb la incorporació d'Escaldes-Engordany con a setena parroquia, s'hi va afegir un pany més. De parlar-ne (I moltes vegades tocant d'oïda), alguns cronistes poc informats han arribat a dir que el nombre de panys era de vint-i-cinc, i que l'armari era de ferro.
L'armari ha estat instal.lat a dos punts de la sala. Fins a l'any 1937 era a la paret mestra, al costat esquerre de la finestra. Estava integrat dins d'un moble més ampli, que actualment es trova a la recepció de la casa Plandolit d'Ordino. Amb les reformes de 1962, es va treure d'aquest indret, Ara és al fons de la sala, vora la capella. Del moble original només es conserven les portes : Dos batents, amb sis motius ornamentals geomètrics, disposats simétricament.
A la sala del Consell General hi ha també un altre armari d'arxiu : El del Tribunal de Corts, més petit que el de les Sis Claus, on es guardaven diversos documents judicilas.
Afegir a l'índex visites obligades (casa rull, casa plandoli, casa cristo i la farga)
La data de la seva creació és incerta, encara que podem apuntar
el segle XV com a data d´una possible configuració física d´aquest fons
documental i, especialment, a partir de l´any 1419 moment en el qual els
consenyors d´Andorra reconeixen i legitimen l´òrgan políticoadministratiu del
poble andorrà, el Consell de la Terra, més endavant, Consell General de les
valls d´Andorra. La primera referència documentada de què disposem de l´Arxiu de
les Set Claus ens ve donada per una inscripció de l´any 1580, sobre paper, que
es trobava a la llinda de la porta de l´armari on es custodiava la documentació,
situat a la sala del Consell General.
El fons documental
de l'armari de les set claus aplega 5.525 documents en paper, dels quals 167
són del segle XVI, 1.023 del segle XVII, 1.075 del segle XVIII, 2.468 del segle
XIX i del segle XX, n´hi ha 444. En pergamí, compta amb 190 peces, que van de
1176 a 1777. I, finalment, es reuneixen 39 llibres manuscrits, corresponents a
llibres d´actes (1511-1681)*, llibres de comptes (1489-1901), llibres de
sentències dels veguers (1448-1661), llibres de privilegis: el Llibre de la
Terra d´Andorra (1486) dos llibres de privilegis (1674), llibres d´arrestos
(1616-1637), conductes dels metges i apotecaris (1613-1704), escriptures i índex
de documents (1505-1600), ordinacions (s.XVI) i resolucions (1682-1744). Llibres
manuscrits especials com el Còdex Miscel·lani (s. XII-XV), el Manual Digest
(1748), el Politar andorrà (1763) i el de la Lleuda de Cerdanya (1493-1529).
Textes extrets del llibre CASA DE LA VALL de casa pairal a seu del Consell General. Marta Planas de la Maza, Pere Cavero Muñoz, Domènec Bascompte Grau, Susana Vela Palomares, Pilar Burgués Monserrat.
Més
fotos
Boris de Skossyreff
Les vostres sugerències i col.laboracions són importants per nosaltres
Aquesta pàgina a estat possible mercés a la col.laboració de :
